[Foto Eva Máñez]
Hui Alfons Cervera aborda, una vegada més perquè és impossible no fer-ho amb freqüència, la complicada relació entre la dreta espanyola i la història. Ho fa l'escriptor insistint en l'ominosa insistència, del PP en general i de Feijóo en particular, en què parlar de la memòria històrica de la guerra i del franquisme és reobrir ferides. "Otra vez la burrica al trigo", escriu Cervera. Roda i volta, afegiria jo.
Reobrir ferides? Ja he dit en alguna ocasió que Feijóo no sols vol derogar Pedro Sánchez; també vol derogar la història. La que a ell li destorba, clar. Vol derogar la història de la Espanya de la que ell no en forma part; de l'Espanya que no quadra amb el seu relat, en l'ús polític que ell i els seus fan de la història d'aquest país.
Voldria saber jo si Feijóo seria capaç de mirar els ulls a eixes ancianes, a eixos vells, que ha retratat Eva Mañez amb la caixeta coberta per la bandera tricolor amb les restes del seu pare, de la seua mare, del seu germà... i dir-los a la cara què ja n'hi ha prou d'obrir fosses, que ja n'hi ha prou de plorar davant les restes dels seus, que ja n'hi ha prou de reobrir ferides.
Vull pensar que no, que no tindria valor. Cap ser humà podria fer-ho.
Però, també està clar que el senyor Feijóo vol governar per a tornar a tancar eixes fosses, encara que queden obertes les ferides d'aquells -els que encara viuen- que les pateixen des d'aquell terrible 18 de juliol, avui 87 anys.
Tant de bo poguem impedir-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario