No conec cap persona que no vaja a votar demà,
ves per on. Conec persones què, això sí, coneixen persones que els han dit que
no pensen acudir demà a les urnes a dir la seua respecte del govern que sorgirà
d’elles.
No he pogut tindre cap intercanvi d’opinions
amb cap abstencionista, un tipus de ciutadà, de ciutadana, que per la raó o les
raons que siga, demà es quedarà a casa, marxarà a la platja o farà com si es
tractara d’un diumenge més,
Reconec que no comprenc com és possible no
estar interessat en participar en l’elecció de “qui i com” anem a ser
governants els propers quatre anys, però està clar que n’hi ha gent així.
També és cert que crec que la mobilització
electoral del 23J va a ser de les bones, la qual cosa em fa pensar que els qui
volem dir la nostra sobre el “qui i el com” anem a ser governats som ampla
majoria.
Però, i els altres? Què en pensen, què creuen,
en quina posició social estan, per a que els siga indiferent el “qui i el com”.
M’interessen, ha de quedar clar, aquells que s’auto-identifiquen com a persones
d’esquerra.
Potser una part d’ells pensen que tots els
polítics són iguals i que no paga la pena triar-ne A o B. De veritat? Eixa idea
és el resultat d’una reflexió mínimament fonamentada? Una única pregunta els
faria: Com va gestionar el PP la macro-crisi de 2008 i com va gestionar la
macro-crisi de la pandèmia el govern de coalició?
Tal vegada l’argument d’uns altres és que ningú
està veritablement compromés amb un o més dels elements centrals de la seua
ideologia: ningú és adequadament feminista; ningú és veritablement anti-capitalista,
ningú és efectiu en la causa animalista; ningú és vertaderament actiu en la
causa ambientalista; ningú està compromés amb la dura realitat dels migrants;
ningú es suficientment demòcrata com per acceptar el dret a decidir de les
nacionalitats que conformen l’Estat, etc.
La cosa però, a parer meu, és més simple. No
dic senzilla, dic simple.
Allò que es decideix demà, és “el qui i el com”
se’ns governa els propers quatre anys, i aquesta és una qüestió que està indissolublement
relacionada amb els dèficits particulars que he apuntat; que els inclou a tots
i cadascun d’ells.
Al remat, abstencionistes d’esquerres, la bona
qüestió és que hem de triar si volem ser governants des de la preeminència dels
interessos públics o dels privats; si ens alineem amb als partidaris de la
igualtat entre els homes i les dones o amb els qui la volen subordinada com a esposa
i com a mare; si preferim als qui consideren que l’educació i la sanitat són un
dret de ciutadania o els que entenen que és una mercaderia més amb la qual fer
negocis; si fem costat als qui entenen la pluralitat de la nostra societat o als
qui volen la uniformitat castradora; si optem pels qui estan a favor dels drets
fonamentals que ens alliberen o dels qui volen que els drets bàsics siguen només
els que dicta la seua moral; si preferim als qui faciliten la convivència o als
que la entrebanquen; si estem, en última instància, per donar el poder als qui
fan bandera de la mentida, la falsedat, l’insult, la desqualificació i la manca
absoluta de respecte pels adversaris.
D’això es tracta, del “qui i el com”. I abstindre’s
de participar és una manca de compromís social censurable i, a més a més, un
greu error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada