Demà decidim “qui i com” ens governa. Participa, per favor.

 

No conec cap persona que no vaja a votar demà, ves per on. Conec persones què, això sí, coneixen persones que els han dit que no pensen acudir demà a les urnes a dir la seua respecte del govern que sorgirà d’elles.

No he pogut tindre cap intercanvi d’opinions amb cap abstencionista, un tipus de ciutadà, de ciutadana, que per la raó o les raons que siga, demà es quedarà a casa, marxarà a la platja o farà com si es tractara d’un diumenge més,

Reconec que no comprenc com és possible no estar interessat en participar en l’elecció de “qui i com” anem a ser governants els propers quatre anys, però està clar que n’hi ha gent així.

També és cert que crec que la mobilització electoral del 23J va a ser de les bones, la qual cosa em fa pensar que els qui volem dir la nostra sobre el “qui i el com” anem a ser governats som ampla majoria.

Però, i els altres? Què en pensen, què creuen, en quina posició social estan, per a que els siga indiferent el “qui i el com”. M’interessen, ha de quedar clar, aquells que s’auto-identifiquen com a persones d’esquerra.

Potser una part d’ells pensen que tots els polítics són iguals i que no paga la pena triar-ne A o B. De veritat? Eixa idea és el resultat d’una reflexió mínimament fonamentada? Una única pregunta els faria: Com va gestionar el PP la macro-crisi de 2008 i com va gestionar la macro-crisi de la pandèmia el govern de coalició?

Tal vegada l’argument d’uns altres és que ningú està veritablement compromés amb un o més dels elements centrals de la seua ideologia: ningú és adequadament feminista; ningú és veritablement anti-capitalista, ningú és efectiu en la causa animalista; ningú és vertaderament actiu en la causa ambientalista; ningú està compromés amb la dura realitat dels migrants; ningú es suficientment demòcrata com per acceptar el dret a decidir de les nacionalitats que conformen l’Estat, etc.

La cosa però, a parer meu, és més simple. No dic senzilla, dic simple.

Allò que es decideix demà, és “el qui i el com” se’ns governa els propers quatre anys, i aquesta és una qüestió que està indissolublement relacionada amb els dèficits particulars que he apuntat; que els inclou a tots i cadascun d’ells.  

Al remat, abstencionistes d’esquerres, la bona qüestió és que hem de triar si volem ser governants des de la preeminència dels interessos públics o dels privats; si ens alineem amb als partidaris de la igualtat entre els homes i les dones o amb els qui la volen subordinada com a esposa i com a mare; si preferim als qui consideren que l’educació i la sanitat són un dret de ciutadania o els que entenen que és una mercaderia més amb la qual fer negocis; si fem costat als qui entenen la pluralitat de la nostra societat o als qui volen la uniformitat castradora; si optem pels qui estan a favor dels drets fonamentals que ens alliberen o dels qui volen que els drets bàsics siguen només els que dicta la seua moral; si preferim als qui faciliten la convivència o als que la entrebanquen; si estem, en última instància, per donar el poder als qui fan bandera de la mentida, la falsedat, l’insult, la desqualificació i la manca absoluta de respecte pels adversaris.

D’això es tracta, del “qui i el com”. I abstindre’s de participar és una manca de compromís social censurable i, a més a més, un greu error.