A la seua columna dominical del diari Levante-EMV, titulada «Los ángeles del mal», Alfons Cervera posa el focus sobre un fenomen profundament inquietant: la creació a València de patrulles ciutadanes d'extrema dreta, organitzades i comandades per un conegut empresari de filiació obertament feixista i amb forts vincles amb els negocis de la seguretat privada i dels clubs d'alterne. Aquests escamots es presenten com a ciutadans modèlics que, teòricament, «no fan res dolent», sinó que simplement ajuden les forces de seguretat de l'Estat informant-les de situacions que consideren indesitjables o incíviques provocades per immigrants. Dit així, tot i que l’objecte de la seua atenció és clarament racista i xenòfoba, el discurs ens és presentat amb una innocència quasi infantil, com una mena de col·laboració ciutadana desinteressada pel bé públic. Tanmateix, tal com denuncia Cervera i com sabem perfectament moltes persones que vivim a València, la realitat d'aquestes iniciatives és molt diferent, extremadament perillosa i hauria de generar una profunda preocupació a qualsevol persona que milite en la democràcia.
No ens trobem davant de veïns preocupats pel seu barri, sinó davant de grups integrats per individus amb un historial dilatat de violència física i verbal. Són els mateixos perfils que han participat activament en escratxes, assetjaments i agressions directes contra personalitats polítiques d'esquerra, així com contra ciutadans anònims als quals identifiquen o assenyalen com a enemics ideològics. L'estratègia d'aquests partidaris del feixisme segueix un patró ben conegut al llarg de la història: comencen assenyalant i perseguint el col·lectiu més vulnerable, en aquest cas els immigrants, per continuar posteriorment amb el col·lectiu LGTBI+, els sindicalistes, els representants polítics d'esquerres i els seus electors. En darrera instància, l'objectiu final d'aquestes organitzacions és eliminar, reprimir o silenciar qualsevol persona o col·lectiu que no sintonitze amb els seus postulats autoritaris ni amb les seues formes d'entendre la vida.
Un exemple recentíssim d'aquesta dinàmica d'assetjament i intolerància es va viure fa uns dies a Palència. El conegut grup musical gallec Tanxugueiras tenia programat un concert a la Plaza Mayor de la ciutat amb motiu de les festes patronals de San Antolín. Coincidint amb la finalització d’una concentració convocada en suport a Ceuta i en contra del govern central, un contingent de persones amb bona cosa de banderes d'Espanya, va intentar boicotejar i impedir l'actuació de les artistes.
Abans que començarà el concert, aquest grup va increpar directament l'agrupació musical proferint insults, crits i proclames clarament despectives, com ara «muerte a Galicia» o «muerte a las paletas», a més de cridar consignes polítiques contra el govern local i l'executiu central, tal com va recollir la premsa. Aquest incident és una evidència més de com el discurs de l'odi s'amplia ràpidament des de la xenofòbia inicial cap a qualsevol manifestació cultural o territorial que no encaixe en la seua visió centralista i uniforme.
En definitiva, allò que Cervera qualifica encertadament com «els àngels del mal» no és un fenomen aïllat ni inofensiu. La tolerància o la justificació d'aquestes patrulles de vigilància ideològica suposa una cessió inacceptable davant de grups que busquen imposar la por i substituir el paper legítim de les institucions per la coacció de carrer. Davant d'aquestes actituds que amenacen la convivència i les llibertats fonamentals, la resposta de la ciutadania democràtica i de les institucions ha de ser de denúncia constant i de fermesa absoluta.
Ara bé, ¿què passa amb la ciutadania, com respon davant d'aquests episodis de violència contra els/les diferents, segons els perceben els agressors? Doncs a Palència va haver una bona resposta i el concert va celebrar-se, i ha generat desqualificacions i fortes crítiques als agressors i de total suport a les víctimes de l'actuació d'aquells. A la Malva-rosa sembla, de moment si més no, la situació està controlada. Però convindria que la policia actuara de forma efectiva per a impedir aquesta amenaça que és ben explícita. No sols la policia, també des d'instàncies judicials seria desitjable una resposta adequada davant l'amenaça que representen.
Malauradament resulta massa freqüent que des d'instàncies policials i també judicials s'actue amb paràmetres distints amb les accions que provenen des de la dreta i l'extrema dreta, en comparació amb, fins i tot, quan provenen des d'instàncies de govern progressistes. La investigació d'una jutgesa de l'Audiència Nacional en connivència amb elements policials a propòsit de l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta, a finals de juliol, n'és la penúltima prova de que alguna cosa ben fosca està passant en alguns indrets de la maquinària de l'Estat. Tot pressumptament, com se sol dir.
Reaccionarem els ciutadans i les ciutadanes demòcrates? Serem capaços d'avaluar la magnitud de l'amenaça que ens efecta? Denúncies com que la que Cervera fa hui a Levante-EMV són imprescindibles però no suficients. Hem de reaccionar com a persones demòcrates, però també ho han de fer des de la Delegació del Govern als comandaments policials, des de la Fiscalia a la resta de les institucions judicials. Parem atenció a com evoluciona la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada