Ahir vaig publicar un article al diari Levante-EMV, i ara publique eixe text a aquest bloc.
Malgrat les insuficiències de la democràcia com a sistema polític en aquests darrers anys, en cosa de dies els demòcrates hem rebut excel·lents notícies a escala internacional. Les més cridaneres: la victòria de Lula da Silva a les eleccions brasileres i la rotunda derrota de Donald Trump en les eleccions de mig mandat als Estats Units. Aquests resultats constaten que una majoria ciutadana en tots dos països ha considerat que, tot i els problemes i les mancances, la democràcia és el règim polític que millor resol qui i com es governa, com es relacionen les persones amb l'Estat i com s’aborden i resolen els conflictes inherents a qualsevol agrupació humana.
Eixa resolució dels conflictes, els dissensos i les contraposicions s'aborden des de la sobirania popular, l'Estat de dret, les eleccions lliures, les llibertats públiques, la igualtat dels ciutadans davant la llei, la solució pacífica dels conflictes i el control legítim de la violència. Paral·lelament, la democràcia ha d'assegurar els principis de la majoria, el respecte a les minories i la separació de poders de l'Estat.
Si Lula da Silva va obtenir la victòria al Brasil, va ser perquè una majoria de votants va considerar que el vell líder assegurava la continuïtat del sistema democràtic enfront del projecte il·liberal i autoritari que encapçalava Flavio Bolsonaro. Als Estats Units, la ciutadania que ha donat la victòria als candidats demòcrates a la Cambra de Representants i al Senat ha rebutjat de ple el populisme d’extrema dreta de Donald Trump, un president incompatible amb la igualtat davant la llei i la separació de poders.
Això mateix es va reflectir dies arrere també a Sèrbia, on la coalició opositora de la Llista Estudiantil va aconseguir una victòria històrica per posar fi al domini de la formació nacionalista i populista de dretes de l'expresident Aleksandar Vučić.
Han estat tres mostres contundents de què encara hi ha vida democràtica al planeta. El populisme il·liberal —patrimoni de l'extrema dreta internacional i d'algunes dretes convencionals a diversos països europeus i a l'Amèrica Llatina— viu aquests dies hores baixes. No per això les campanes d'Occident han de tocar a glòria; els demòcrates hem guanyat unes batalles, però només això. Ara bé, aquests èxits han escrit dues idees negre sobre blanc: primera, que el corrent de fatalisme que intentava convèncer-nos que no hi havia res a fer contra l'onada il·liberal estava profundament equivocat; segona, que els demòcrates no sols podem fer-li front, sinó que podem vèncer-la.
A Espanya ja hem entrat en la recta final de les eleccions legislatives, i estem veient el que anuncien els aliats hispans de Trump, de Bolsonaro i de Vučić en cas de victòria el proper 29 de novembre. Més enllà de les grolleries, les mentides, els insults, les amenaces, la deslegitimació i la deshumanització constant envers els seus adversaris, el PP de Feijóo i el Vox d'Abascal ens estan avisant, tot i que amb sordina, de les mesures que implantaran si governen. Encara més, ens estan diguent sense ruboritzar-se com mediatitzaran el sistema democràtic espanyol.
No sols faran servir la moto-serra contra la sanitat i l'escola pública; no sols atacaran el sistema de pensions; no sols entraran amb llançaflames en la ràdio i televisió pública; no sols retallaran drets fonamentals en matèria d'avortament o eutanàsia; sinó que treballaran activament en contra de tres pilars democràtics fonamentals: la separació de poders, els drets de les minories i la pròpia igualtat de les persones davant la llei.
Volen la majoria absoluta per a lligar de mans el Tribunal Constitucional i altres alts organismes judicials; volen implantar el que anomenen la "prioritat nacional" per fracturar la ciutadania segons el seu origen o el color de la pell; volen fer malbé la igualtat davant la llei en sintonia amb l'eliminació de drets, com ara el de vot, i la discriminació de col·lectius vulnerables.
Al Brasil, a Sèrbia i als Estats Units s’han guanyat tres batalles crucials en defensa de la democràcia com a sistema d'organització social. Aviat, el proper 29 de novembre, comprovarem com està la salut democràtica en Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada