Foto Levante-EMV
El teatre polític disposa d'una gramàtica pròpia on els espais parlen sovint amb més claredat que els mateixos discursos. L'assignació de l'ex-president Carlos Mazón a l'última fila de les Corts Valencianes, concretament al seient 98, vora la porta d'eixida, s'ha convertit en una paràbola visual de la degradació institucional. Davant d'aquest fet, es fa difícil destriar si la decisió de la direcció del seu partit respon a un sadisme intern de Pérez Llorca —un llançament al "galliner" com a càstig per a qui ja és un cadàver polític—, a una provocació calculada cap a l'oposició i la ciutadania, o simplement a la mediocritat d'uns gestors que, incapaços d'exigir-li l'acta de diputat per una covardia compartida, van optar per la solució més banal: amagar-lo en la frontera física del parlament, com si la distància física poguera diluir la responsabilitat moral.
Tanmateix, la vertadera dimensió de la infàmia no rau en la topografia de l'hemicicle, sinó en el buit. Com encertadament assenyala Alfons Cervera en la seua columna dominical al diari Levante-EMV, el que resulta una indecència intolerable és mirar cap a eixa darrera fila i constatar que el seient 98 està quasi sempre buit. L'absència de Mazón, que roman a Alacant desentés de la tasca legislativa mentre continua percebent religiosament el seu sou públic, és la darrera expressió d'un menyspreu absolut cap als valencians i valencianes. Eixe escó buit no és una casualitat protocol·lària, sinó una provocació sostinguda en el temps; la constatació que l'ex-president es sap protegit per unes estructures partidistes on, com recorda Cervera evocant vells fantasmes de la política autòctona, els vincles de complicitat van molt més enllà de les antigues amistats de l'ànima.
Cervera recupera la imatge dels antics cinemes de barri, on la darrera fila era l'espai reservat per als besos i la intimitat amagada. Però l'ex-president no ocupa eixe racó per a estimar, sinó per a certificar una ruptura freda i calculada amb la dignitat del país que deia governar. La seua absència física i la seua presència nominal són la constatació que ni ell ni els qui el mantenen en el càrrec tenen la més mínima intenció de retre comptes ni de mostrar respecte pels familiars de les víctimes de la catàstrofe de la DANA del 29 d'octubre de 2024.
Cervera manté l'esperança lloable que, en un futur no gaire llunyà, el seient 98 siga substituït de forma definitiva pel banc dels acusats en un tribunal de justícia. A parer meu, el repte més immediat interpel·la directament a la consciència col·lectiva. Més enllà dels deutes judicials que el temps determine, hi ha una urgència democràtica que només es pot resoldre en les urnes. El vertader acte de reparació consistirà en el fet que la societat valenciana exercisca una memòria històrica implacable i immediata.
Un servidor senzillament espera que els ciutadans i les ciutadanes d'aquest país recorden què va fer Mazón i què no va fer, què ha fet i que no ha fet el PP des d'aquell 29 d'octubre de 2024, i en les properes eleccions no reben ni un vot més que els dels qui continuarien votant pel PP encara que el candidat fora el dimoni emplomat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada