No, de cap manera, no volem tornar a l'Espanya dels anys cinquanta. No volem deixar de ser europeus, és a dir ciutadans de la Unió Europea.
Hem de desmentir a aquells que diuen que "somos los mejores", que ens tenen mania, que no ens volen, que nosaltres estaríem millor a soles que amb la companyia de França. d'Alemanya, d'Itàlia...
S'ha de ser molt ignorant per a -com fan alguns- proposar el tornar a una Espanya autàrquica. Molt ignorant o aspìrar al negoci fàcil i l'especulació per allò de "pescar en río revuelto".
Cal llegir l'article d'El País "No queremos volver a la España de los 50", que no en té de desperdici, i cal llegir-lo per a adonar-nos de (o confirmar-nos en) dues coses: una, que estem en mans d'uns furtamantes que no saben què fer ni què dir i que, a més, no inspiren confiança a ningú que els conega; dos, que l'única eixida a la situació de naufragi a la que els banquers depredadors ens han conduït, amb la complicitat de polítics i empresaris torpes o corruptes, és Europa. Que ens cal més i més Europa. Menys Espanya taurina, beata i casposa, i més Europa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entre el soroll i la dignitat: la cruïlla social del 29N
Alfons Cervera escrivia ahir diumenge sobre la vaga general, la vivenda, les pensions i la salut de la nostra democràcia, i no puc estar...
-
Text publicat el web de Massa Crítica Safor el passat 28 de setembre Qui anant per l’autopista passa per la vora de la Vall de Tavernes ve...
-
Com de difícil és construir i com de fàcil ensorrar-ne allò construit. Vaig tindre durant deu anys una relació intensa amb la capital de ...
-
El problema de l'habitatge i els desnonaments ha tornat a instal·lar-se a les portades dels diaris i a obrir els noticiaris de ràdio i t...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada