És el moment... de votar.

Foto Miguel Lorenzo

El Pavelló de La Fonteta de Sant Lluís estava de gom a gom, ple a vessar. Alguns dels que van fer ús de la paraula van dir explícitament que, vista la cosa des de l’entaulat dels intervinents, impressionava. Joan Baldoví, cap de la llista conjunta per València, ho va dir amb la claredat que sempre aporta el valencià col·loquial: allò no era un èxit, era un destarifo.

Entre un i dos milers de persones van quedar al carrer, sense poder accedir a les graderies del pavelló, i van haver de seguir la festa gràcies a una pantalla gegant que els organitzadors, previsors, havien posat en un dels laterals. Des de la perspectiva que atorga veure l’espectacle electoral com a convidat, s’ha de dir que va ser extraordinari. Quant a la mil·limètrica organització, quant a la implicació dels assistents, quant a la sintonia entre líders polítics i ciutadania congregada i, molt especialment, quant a les tones d’il·lusió concentrada en un acte partidari. L’entusiasme electoral que es va viure ahir a La Fonteta no es recordava per les terres valencianes.

Quasi a la mateixa hora, no gaire lluny del Pavelló del València Basket, Mariano Rajoy demanava el vot poregós [les desventures de Grècia seran una broma si el PP no guanya, i Frau Merkel ens clavarà el braç per la mànega] i tornava a prometre als valencians els mateixos tòpics que ja havia promès fa quatre anys. Ho va fer dedicant-li tan sols un minut [cronòmetre en mà], de manera que allò que explicava ho haguera pogut contar a Logronyo, a Tenerife o a Majadahonda.

Contràriament, a l’acte organitzat per Compromís i Podem es respirava alegria, esperança i bon humor.

Tot amb tot, l’alegria no amaga la realitat. Els assistents, com molts dels que el 20D posaran dins les urnes la papereta de l’aliança Es el Moment, saben que res va a ser fàcil.

Ni girar-li la mà als poderosos que han convertit la crisi en una estafa, ni revertir la desigualtat que el Partit Popular ha inoculat en la nostra societat, ni generar els llocs de treball que es necessiten amb urgència, ni revitalitzar com cal la sanitat i l’educació pública i de qualitat, ni invertir el que seria necessari en investigació i innovació, ni potenciar la cultura com li cal a una societat avançada, ni dotar adequadament a la Justícia del personal i els mitjans per a treure comptes de tanta corrupció sistèmica. No, no va a ser fàcil aconseguir-ho després del 20D. Tampoc no serà fàcil recuperar el bon nom dels valencians, amb tants anys en mans de roders.

Com conta amb una certa dosi d’humor negre el vídeo sobre els 8 cognoms valencians, hem patit molta vergonya en ser identificats com una mena de Sicília ibèrica. Però, també es ben cert que anit, a La Fonteta, es va fer un gran pas. Un pas per a revertir l’estafa, per a jutjar els roders i els brivalls que ens han governat des de casa nostra i des de fora i, també, per a que, com conclou Baldoví al vídeo, ningú ens puga fer baixar la cara.

Temps n’hi haurà per analitzar la tàctica i l’estratègia de l’aliança entre Compromís i Podemos/Podem. Com arribarà l’hora de fer el balanç, no sols quantitatiu de l’empresa conjunta. Això ho farem més avant.

Ara es tracta de no cedir en l’esforç de l’esprint final. La ratlla de meta està a tocar. Remuntada, remuntada clamava la ciutadania a La Fonteta, mentre els oradors insistien en no donar un vot per perdut entre familiars, amics i coneguts. Efectivament, és molt allò que ens hi juguem en aquestes eleccions. La bona qüestió és que, ara, en aquesta ocasió, l’electorat valencià d’esquerra ja no té que votar pel mal menor. Ara és possible triar una papereta que està recolzada per tota l’energia cívica i democràtica que ahir va condensar-se a La Fonteta. Ara és el moment.