Ad portas de la llarga quaresma electoral.

Sí, estem justament a les portes d’una quaresma que finalitzarà el 10 de novembre.

Per a moltes de les esglésies cristianes, els quaranta dies que precedeixen la Pasqua són un temps de purificació del cos i de l’ànima, durant el qual els creients rememoren els 40 dies que Jesucrist va passar al desert de Judea, preparant-se per a irrompre en la vida pública. Eixos 40 dies mal comptats, atés que els diumenges no computen i estem parlant de set setmanes, tenen una intenció penitencial mitjançant la qual els fidels renoven i reforcen la seua fe. No són dies fàcils, no són dies còmodes, atés que estan marcats pel dejuni i la meditació. Es compren, llavors, fàcilment la dita popular davant una situació o circumstància atzarosa o feixuga: “és més llarga que la quaresma”.

Doncs això, eixa quaresma electoral que tenim pel davant va a ser dura, interminable, esgotadora. Caldrà, però, resistir i sobreviure per a poder arribar al segon diumenge de novembre sans i estalvis per a exercir el dret de votar.

Queda molt, massa temps. No vaig comparar-lo amb 40 dies al desert, que tampoc cal exagerar, però tots som conscients que van a ser unes setmanes difícils i inacabables. Ara, que tot s’ha de dir, per a uns més que per a d’altres.

Així com n’hi haurà coses que ens pertorbaran a tots, com ara les ximpleries, les mentides i la demagògia de la gran majoria dels líders partidaris; com ara les tertúlies monocromàtiques; com ara les entrevistes del “pregunte el que vulga que repondré el que en vinga de gust”; com ara les intoxicacions disfressades de notícies contrastades; com ara les desqualificacions i/o els insults als contendents. Aquestes coses ens afectaran a tots, però d’altres seran d’impacte sols per a una part del col·lectiu electoral/penitencial.

Dividim aquest en dues parts: els qui van a tornar a votar el mateix que al passat abril i els que van a canviar el seu vot, ja siga a una altra sigla o a refugiar-se en l’abstenció.

Els que van a votar el mateix, tenen menys problemes. Es tracta d’aïllar-se. De purificar el cos i l’ànima, com a bons creients en la democràcia: no tertúlies, no declaracions dels líders, no promeses electorals, no a res que tinga a veure amb la convocatòria del 10N.

Els altres són els que ho tenen pitjor. Què poden fer? Se senten enganyats, irritats, ofesos, humiliats inclús, per aquells als qui van donar la confiança i no han sabut o no han volgut gestionar-la. Tenen una quaresma per a decidir què fan amb el seu vot. ¿Tornen a triar la mateixa sigla i el mateix líder com a mal menor, tot i la decepció supina? Trien un altre com a alternativa un xic arriscada? Abandonen la fe i es declaren abstencionistes, més enllà del compromís amb la democràcia? Uff, no fan enveja, no, els pobres electors que han de decidir si canvien el seu vot.

Sembla bastant clar que les properes setmanes seran un poc més suportables per aquells electors que no responsabilitzen els seus representants del desastrós fracàs que ha sigut no poder formar un govern de progrés a Madrid. Tot amb tot, amb caràcter general, allò que ens espera fins el 10 “va a ser més llarg que la Quaresma”.