Es preguntava Alfons Cervera a la seua columna dominical, a Levante-EMV, què faran PP i VOX cas de no guanyar les eleccions, com esperen i les enquestes els animen.
Imagine que muntar la mundial, encara que confie que no arriben a emular Trump i assaltar el Parlament, o Jair Bolsonaro i intentar una intervenció militar.
Per cert, que hui n'hi ha eleccions a Brasil i estic amb el cap en aquell país amic, més que preocupat perquè la ultradreta encapçalada pel fill de Bolsonaro guanye i aquell immens i poderós país caiga en mans de les forces obscures que apadrina l'actual ocupant de la Casa Blanca a Washington.
El meu amic, l'historiador brasiler Alberto Aggio escrivia ahir: "Estem davant d'un risc d'una contra-revolució reaccionària, conduïda pel bolsonarisme, que amenaça aprimar progressivament les nostres institucions i els nostres drets democràtics. És l'hora de reunir les forces democràtiques, d'esquerra a dreta, per a defendre la Constitució i impedir que un projecte autoritari comprometa el futur de la democràcia brasilera".
Canvieu on diu Brasil i poseu Espanya, i la reflexió del meu amic és completament vàlida.
És per això que, com diu Alfons Cervera, més enllà que algunes esquerres hagen posat de forma incomprensible les seues particularitats per davant dels interessos generals, malgrat tot, "claro que iremos a votar -ojalá que masivamente- para que este país no sea uno más de los del odio".
Si algú ho dubtava, Abascal i Feijóo tenen dos interessos declarats: un, enviar Pedro Sánchez a una galaxia llunyana, si poden; dos, fer retrocedir Espanya dècades arrere. Si algú ho dubtava, dic, que busque l'entrevista que Aimar Bretos li va fer a Feijóo en la Cadena SER aquesta setmana. Ni una mesura positiva per a la majoria ciutadana, ni en habitatge, ni en pensions, ni en salaris..., ans al contrari. Reformes regressives o anul·lacions en drets fonamentals com ara l'avortament, la igualtat o l'eutanàsia.
El PPVOX no sols vol introduir totes les mesures possibles que ens acosten al capitalisme selvàtic que promouen Trump, Milei i les extremes dretes europees i llatinoamericanes; també volen imposar-nos les seues creences i la seua moral d'altres dècades passades, i ho volen fer amb crueltat, fent patir fins i tot en els dies finals de la vida.
Després la visita d'eixe compendi de patologies mentals que és Javier Milei, rebut per Ayuso amb abraçades, Felipe González va dir que si Milei vinguera quinze vegades, Sánchez podria tornar a guanyar. Jo afegiria que si Felipe González continua repetint-nos a martellades que ell votarà en blanc, això també donarà impuls al PSOE i als partits a la seua esquerra.
A més, si Feijóo continua donant entrevistes com les de la SER, encara pujaran més les possibilitats de mantindre un govern de progrés.
El candidat del PP és tan fluix, tan poca cosa que fa por que poguera ser President del govern de les Espanyes. Tan pobre és l'ideari de l'home que va dir que com no va a ser feminista si va criar-se en una casa amb majoria de dones [sic]. Com algú ha apuntat, en la propera entrevista ens dirà que no és racista perquè té un amic negre, ni homòfob perquè té un amic gai.
El que els demòcrates hem de fer el proper 29 de novembre és, ni més ni menys, tornant a les paraules del meu amic Alberto Aggio, impedir que un projecte autoritari com el de PPVOX comprometa el futur de la democràcia espanyola. Està al nostre abast, està en les nostres mans, no sols de la gent d'esquerres, senzillament de tots i totes els i les demòcrates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada