L’editorial de Levante-EMV dedicat a Feijóo hauria de dur dalt l’etiqueta PUBLICITAT. És com un producte, una mercaderia política i partidària, que s’ofereix d’una forma no sols complaent i acrítica, sinó laudatòria fins a l’enfit. És publicitat enganyosa.
Fraccione la peça i trobe una primera part referida al perfil i posicionament polític de Feijóo, i es diu que la línia del cap del PP és “moderada i centrista”, d’un centrisme com el que va fer servir a Galicia. A qualsevol cosa li direm centrisme, però l’editorialista va massa lluny atés el que sabem que va ser la seua època galega. Que li pregunten als treballadors de la Televisió, per exemple, com era el centrisme de Feijóo. Que pregunten a la gent progressista com funcionen las baronies del PP a Galícia.
El redactor de l’editorial, propaganda pura i dura diria jo, diu que el líder del PP ha hagut de compaginar aquest perfil moderat amb els pactes autonòmics amb Vox, circumscrivint les relacions a un document marc que ha permès governar i evitar posicions més radicals. Ha compaginat el centrisme amb el posfeixisme, i això ho ha assegurat amb un paper. Que li pregunten als de VOX valencià si compaginar és igual que -primer Mazón i després Pérez Llorca- posar la creueta en tot el que VOX els hi ha demanat.
Afirma a continuació l’editorial que com el PSOE, el PP és dels partits europeus que millor resisteixen l'empenta del populisme des del centre-dreta. Empassant-se la “prioritat nacional”, per exemple. Diguent amén a tot el que té a veure amb educació i cultura, per exemple. Posant bona cara a la limitació de drets fonamentals, etc., etc. Si això és resistir, caldrà proposar una nova accepció del verb a la RAE.
Una altra, referida al programa electoral. Diu que està inspirat en el consens i sentit comú, amb propostes que podria assumir el PSOE, com ara el manteniment de les pensions. Està clar que l’editorialista no llig res que no siga premsa afecta. No ha llegit ni a Juan Bravo, ni a Ester Muñoz. Les pensions són intocable, diu el líder del PP, “si la economia va bé”, com va matisar Bravo.
Una altra coincidència amb el PSOE també és de nota: Feijóo està per la lluita contra el canvi climàtic sense perjudicar l'economia i per un finançament territorial equitatiu. Ah, que interessant. És com les pensions: canvi climàtic sí, però no perjudiquem l’economia: nuclears, combustibles fòssils, etc., etc. a tope, no siga que “perjudiquem l’economia”. Allò del finançament equitatiu també està bé. Les propostes que ha fet el govern de coalició, el de Sánchez era l’antítesi, tot per a Catalunya i el País Basc; tot per a trencar Espanya.
La risa tia Felisa és allò de la política migratòria. Feijóo va més enllà del centrisme: és un home homologable a la socialdemocràcia danesa. És que el líder gallec no és socialdemòcrata nòrdic “porque no quiere”.
I de l’habitatge què proposa el centrista Feijóo? Doncs recuperar la seguretat jurídica, i segurament per això li ha encomanat a Albiol que s’encarregue dels okupes manu militari, com és marca de la casa a Badalona. A més, anuncia que construirà (?) un milió d'habitatges en quatre anys per a augmentar l'oferta de lloguer. Ja poden acabar-se les acampades, les manifestacions i els desnonaments. Assumpte resolt. El centrista centrat tot ho soluciona en un vist i no vist.
I en matèria fiscal que farà? Doncs un parell de coses que a l’editorialista li semblen dues idees brillants: baixar l’IRPF i pujar l’IVA. Això es diu política fiscal progressiva, sí senyor. Baixar la càrrega a les rendes més altes i pujar l’impost més injust de tots els impostos, els que paguem rics i pobres com a bons germans.
Què va a fer Feijóo en la cursa electoral? Doncs “no perdre el perfil centrista”. Per què? Doncs perquè el malvat Pedro Sánchez l’acusa de ser de dreta pura i dura i així mobilitza el seu electoral. Què no estarà disposat a fer el pèrfid Perrosanxe!
Ara, per tancar la peça, l’editorialista assenyala un perill: que un creixement de VOX debilite Feijóo, o que faça promeses en campanya que després no puga acomplir. Per la segona no hauria de preocupar-se, que el personal encara recorda Rajoy i està curat d’espant. Quant a que VOX puge molt, doncs eixe si que és un perill, però relatiu. Ja sabem el que faria Feijóo: com Guardiola a Extremadura, Mañueco a Castella i Lleó, o Pérez Llorca a València: governar amb el programa de VOX.
Conclusió: em sembla un editorial que insulta la intel·ligència dels lectors i encara més dels subscriptors del diari Levante-EMV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada