La religió en la política, una interferència a eradicar amb el canvi de cicle electoral.

Indicadors diversos i analistes de diferent procedència comencen a coincidir que el cicle de govern del Partit Popular ha entrat en la seua última fase. Quan açò ocórrega, caldrà obrir portes i finestres per a fer neteja general a fons a Espanya. Després de la previsible derrota de bona part dels governs regionals que han fet entrar en fallida els diferents territoris en els quals el partit de la gavina posseeix el poder des de fa dècades, el govern central no podrà sostenir-se en mans conservadores. S'obrirà un temps nou en el qual hauran d'abandonar-se pràctiques polítiques perverses, i serà necessari redefinir fronteres que mai van haver de desdibuixar-se com, per exemple, la que ha de separar interès públic d'interès privat o la que ha de marcar distància entre acció política i confessionalitat religiosa. Hem de començar a resituar la religió en l'esfera privada per a no haver de lamentar després que els bisbes i cardenals se'ns fiquen fins al llit.

El Partit Popular, lamentablement, no aconsegueix redreçar l'economia de la gent del carrer. S'obstina i s'esforça en publicitar les dades macroeconòmiques que ofereixen una millora relativa i bastant discutible, però poc pot contra una realitat amargament tossuda: l'última Enquesta de Població Activa diu que seguim a la vora dels sis milions d'aturats, açò és més d'una quarta part dels ciutadans en disposició de treballar, la qual cosa ens manté com a tristíssims campions d'Europa de la desocupació; i amb diferència. El petit descens de la xifra absoluta, pregonat sense descans pels dirigents conservadors i amplificat per la premsa addicta, oculta que eixa lleu reducció obeeix a la fugida d'immigrants i a la marxa a l'emigració de contingents significatius de jove força laboral autòctona. Són tantes les ferides i els greuges que el govern Rajoy està infringint als votants, és tan explícita la seua incapacitat gestora i la seua deriva reaccionària, que és molt creïble una derrota electoral en cascada que començarà amb les europees de 2014, seguirà en 2015 amb les municipals i autonòmiques i, després, amb les legislatives.

Si, com és previsible, es produeix l’ensorrament i són coalicions de partits laics o no confessionals els que poden formar governs locals, regionals i estatal, aquests haurien de prendre com un dels acords programàtics el començar a separar de manera efectiva religió i política. Des del jurament dels càrrecs electes amb abundància d'ornaments catòlics a les ofrenes a l'apòstol Santiago o a la Mare de Déu del Pilar; des de les processons de les festes patronals a la impartició de doctrina religiosa en les escoles públiques pagades pels contribuents; des de les ingerències de la jerarquia catòlica en la vida dels ciutadans a la vigència del Concordat amb el Vaticà; tot, tot açò ha de canviar.

Ningú ha de renegar de res. Si un ministre creu que l'Ésser Suprem està pendent d'ell per a ajudar-li a millorar el seu balanç de gestió com a servidor públic, que pregue en la seua parròquia o en l'oratori del seu domicili. Si un altre s'encomana a una santa venerada perquè intercedisca per ell, que ho faça en la intimitat; que no ens ho explique per a intentar tranquil·litzar-nos. Si algú pensa que la mare de déu del seu poble, tan miraculosa, li ajudarà a acabar amb una xacra determinada, que li rese i li oferisca penitències i novenes, però que no ens supose estúpids. Si un alcalde vol anar a la processó del patró del poble, que vaja com a simple ciutadà però no com a alcalde en lloc preferent. No més ofrenes a patrons i patrones, ni per part dels governants ni per les forces de seguretat. No més agressions als drets individuals de ningú en nom d'una moral obtusa, anacrònica i invasiva. No més temps sense establir una separació nítida i infranquejable entre la religió i la política per als representants triats en les urnes.

No serà fàcil, però cal començar com més prompte millor. Els grans canvis no vindran sinó ens esforcem en els xicotets. En l'organigrama de l'Estat, patim massa governs confessionals i beats que s'aixopluguen i mimetitzen amb les tenebres i les negrors d'allò més ranci de l'Església espanyola, tan apegada encara als dogmes i les inèrcies del nacionalcatolicisme franquista. Els governs de progrés, locals i regionals, que aniran substituint-los des de la primavera del 2015 han d'imprimir un gir radical a la seua acció de govern: la política ha d'anar per una banda i la religió per una altra. Açò ens permetrà guanyar en qualitat democràtica en trencar l'aliança interessada de l'Església i els diversos poders i, també, aconseguirem millorar la nostra salut mental en allunyar-nos de supersticions, superxeries, xantatges anímics i altres trucs emocionals que tan bons resultats i dividends li han rendit històricament a l'Església de Roma.