dilluns, 9 de novembre del 2026

Cinisme, menyspreu, aversió, fàstic.


Sé què és cinisme, conec el significat de la paraula, però després de llegir la columna d'Alfons Cervera a Levante-EMV tire de diccionari per repassar les distintes accepcions. Tot el repertori de paraules relacionades amb el mot cinisme són negatives. Desvergonya, mentida, impudència, obscenitat, grolleria, afectació... Està clar perquè cinisme és una paraula que em genera rebuig, una paraula bruta. Encara em reafirme més en comprovar quins són els antònims del mot: sinceritat, noblesa.

D'això parla Cervera hui. Ho connecta amb la seua aversió a volar i la seua coneguda i dilatada relació amb el ferrocarril. Efectivament, parlar hui de trens és dur a la conversa els darrers accidents de l'AVE a Andalusia, especialment el darrer, que s'ha produït pràcticament en paral·lel amb la campanya electoral que ens durà a les urnes el proper 29N.
En un país normal, convencional, una tragèdia així hauria provocat el dol generalitzat també entre els responsables partidaris. Respecte per les víctimes, demandes als tècnics de causes i solucions i exigències als qui tenen les responsabilitats de gestionar el servei del ferrocarril. A Espanya això és impossible i no sé si veuré el dia en el qual alguna cosa així passe. A aquest país el que ha aparegut, una vegada més, ha sigut, desvergonya, mentida, impudència, obscenitat, grolleria i afectació. La sinceritat i la noblesa ni estan ni se les espera.
Cap sorpresa per les intervencions d'Abascal, qui ha parlat d'Óscar Muerte; ni d'eixos periodistes que han demanat al ministre que es suïcide.
Tanmateix, segurament per la meua joventut i manca d'experiència pròpia de l’edat, si m'han sorprès altres posicionaments, altres manifestacions de polítics en exercici. No em cal recordar Trillo, Álvarez Cascos, Ana Pastor o el mateix Rajoy. Què dir de Feijóo, d'Ayuso o de Pérez Llorca? Les 7.291 víctimes de la pandèmia en les residències de Madrid no signifiquen res per a ells? Les 235 víctimes de la DANA valenciana de 2024, tampoc?
¿De quina pasta estan fetes aquestes persones, quin líquid corre per les seues venes, quina substància fan servir per a dormir? ¿De quin material està fet el seu rostre perquè els músculs facials no estallen quan diuen coses com les que han dit a propòsit de la darrera tragèdia o d'aquelles de les que van ser els màxims responsables?
No sóc capaç de posar-li nom a la reacció que aquestes persones em provoquen. De nou tot el repertori de mots que associe a cinisme em venen al cap. Però, no en tinc suficient. Se'm queden curts, són insuficients. Què em falta, em pregunte. Li pegue un parell de voltes a la demanda i trobe paraules com ara menyspreu, aversió, fàstic.
Deixem-ho ahi. És així com em sent. Això em provoca eixe cinisme extrem, el que exhibeixen les persones citades, un mur infranquejable on la decència ciutadana xoca sistemàticament contra el formigó armat de la seua indecència.

Cinisme, menyspreu, aversió, fàstic.

Sé què és cinisme, conec el significat de la paraula, però després de llegir la columna d'Alfons Cervera a Levante-EMV tire de dicciona...